Lluna i la Terra
Hi havia una vegada el satel·lit de la terra, la lluna que estava trista. La terra, -li va dir a la lluna: Per què estas trista?
- Estic trista perquè es riuen de mi perquè sóc molt petita.
- Tranquila no passa res estas amb mi jo parlare amb els altres planetes i ho solucionare tu tranquila i descansa.
-Moltes gracies per ser tan amable amb mi tu si que ets un amic de veritat.
-de res.
La terra va dir en veu alta.-Vasta ja estic cansada de que tots perquè els altres son mes petits us podeu vurla pro abans de vurlarse del altres pensad si a vosaltres us agradaria que us digesin aixo .
Tots els planetes van pensar i es van sentir malament per lo que le han dit a la lluna.
La Terra va dir.-que com us sentiu despres del que us he dit.
Jupiter va contestar -jo em sentiria malament, ara tots li direm a la lluna perdo, d'acord.
I tots van contestar a la vegada.- d'acord.Vinga ara despertarem a la lluna i li denarem perdo.
-tots van cridar i van dir lluna desperta et tenim que dir una cosa.
La lluna es va desperta i va dir
- que voleu?
- nosaltres ens volem disculparnos per lo que te hem dit.
- aquet cas us perdono.
Ara tots estan contents i la lluna sap que ha fet el seu amic per que ella estigues trista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada